Ràdio Taradell

Si no teniu reproductor flash cliqueu aquí

Una de les novetats en les activitats de la festa major d’hivern de Taradell va ser la ruta guiada ‘Descobreix el patrimoni cultural de Taradell’ que va portar a gairebé a 200 persones a conèixer una petita part del patrimoni cultural de Taradell. La ruta va anar a càrrec de Marta Lloret, de l’empresa Antequem SL, que va ser la tècnica que va confeccionar el mapa de patrimoni cultural del municipi presentant el mes de setembre passat. Els participants es van trobar a davant de l’Institut i la primera parada va ser a la Torre d’en Sagrera. Van seguir per la Torre de Sant Genís i la Torre de Sant Sebastià, anteriorment coneguda com a Can Figueres. Allà el seu actual propietari, Bernat Serdà, va ensenyar la creu de Sant Sebastià i va repartir entre els assistents una petita història del pedró i uns goigs en un honor a la creu escrits per Mn. Joan Vilacís. Tot seguit els assistents es van dirigir a Can Vidal, van seguir per la Riera de la Tomba, van poder veure la Cisterna de Can Vidal i la Sínia de l’Hort del Ferrer, que la família Sirisi ha restaurat després de la seva compra. La ruta va continuar pel camí de la Vallmitjana fins a l’alçada de Can Figueres i van pujar fins a Can Lluís Ferrer, per veure la façana d’una de les masies més antigues del poble. La ruta va finalitzar al Dipòsit de Can Costa i tots els participants van poder pujar-hi.

Torres d’en Sagrera

Conjunt de quatre torres construït durant la primera meitat del segle XX. Es tracta de quatre edificis de mateixes dimensions i característiques, envoltades de jardins. Són de planta quadrangular, amb la coberta a dos vessants i dos nivells d’alçat. En un extrem de la façana en sobresurt un cos amb forma de torre quadrangular, cobert a dos vessants i amb dos nivells d’alçat. Entre aquest cos i la façana s’hi adossa un cos porxat a la planta baixa amb un arc carpanell ceràmic i terrassa transitable al pis. Els finestrals són d’arc pla ceràmics de notables dimensions, excepte els superiors de la torre que són de mig punt. El tractament exterior dels murs és de pedra vista amb els nivells de forjats marcats amb cornises ceràmiques. El ràfec està acabat amb cabirons. Les va fer construir Pau Sagrera com a cases d’estiueig per ell i els seus tres fills. 

Torre de Sant Genís

Torre construïda durant la primera meitat del segle XX. Es tracta d’un edifici aïllat i de planta rectangular que s’estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt arrebossat, al voltant del qual hi ha diverses finestres d’arc pla arrebossat, com ho són les de la resta de façanes. El frontis està rematat per un capcer esgraonat coronat amb una bola. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb el marc de les obertures, les cantonades i els nivells de forjat pintats de color blanc. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A principi del segle XX es van construir les primeres cases d’estiueig en aquest indret, que uns anys després seria conegut com el carrer de les Torres. Durant la Guerra Civil, la Torre de Sant Genís va ser adaptada com a hospital.

La Creu de Can Figueres i els seus goigs

A causa del creixement urbà del poble de Taradell, la benedicció del terme que es feia en una creu va canviar en diverses ocasions. Quan a finals del segle XIX es va habilitar en residència d’estiueig l’antiga masia de Can Figueres, s’hi va instal·lar la creu definitiva. El dia de Lledànies de l’Ascenció s’hi beneïa el terme, tradició que es va mantenir almenys fins a la dècada de 1980. Aleshores, el seu nou propietari Bernat Serdà va encarregar uns goigs a Mn. Joan Vilacís en honor a la creu. La Creu de pedró situada en el jardí de Can Figueres. És una creu llatina metàl·lica, que està fixada en un pilar quadrangular de pedra, rematat a la part superior a mode de capitell motllurat. En un costat hi ha una inscripció erosionada on consta “ERIGIT PER D.JUAN BUSQUÉ Y ESPOSA Dª C. CARBÓ / LAUS DEO 1897”. Els goigs en honor a la Creu del Pedró de Can Figueres van ser editats com homenatge del seu propietari.

La torre de Sant Sebastià

La torre de Sant Sebastià és una masia del segle XIX reformada com a casa senyorial a principi del segle XX tot mantenint l’estètica d’una masia clàssica. És un edifici de planta rectangular que s’estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d’obertures d’arc pla arrebossat, excepte el portal que és d’arc carpanell. A la resta de façanes les obertures també es disposen formant eixos i són de la mateixa tipologia. En un extrem de la façana s’hi adossa un cos porxat habilitat a la part superior com a terrassa transitable. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, amb les obertures de diferent tonalitat i que imiten pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.Està documentada des del segle 1830, quan era una masia. Antigament era coneguda com Can Figueres.

Can Vidal

Can Vidal és una casa senyorial construïda a principi del segle XX. És de planta rectangular, consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana està definida per un cos quadrangular avançat, porxat a la planta baixa per donar accés al portal principal, que és d’arc de mig punt ceràmic. Al pis del cos hi ha una finestra biforada ceràmica i està rematat amb una coberta independent a quatre vessants. A la resta de la façana principal només hi ha obertures a la planta baixa, totes d’arc pla ceràmic. Les façanes laterals i posterior tenen diverses obertures ceràmiques distribuïdes de forma aleatòria. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb les obertures, els nivells de forjat, i les cantonades ressaltades amb ceràmica.

Riera de la Tomba

La riera de la Tomba és un curs petit d’aigua que té el seu naixement en diversos torrents, entre els quals el de la Vallmitjana amb els seus embassaments és el principal. Transcorre per la vall de la Vallmitjana, segueix pel costat de ponent del nucli de Taradell i a l’alçada del Vapor s’uneix amb el torrent de Mansa per formar la riera de Taradell. Es tracta d’un curs fluvial amb pendents poc pronunciats, que transcorre entre afloraments de roca que l’aigua ha anat perfilant. El cabal d’aigua és discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. La flora predominant és la vegetació de ribera, que transcorre entre camps i boscos en bona part del seu recorregut. També hi ha una considerable diversitat faunística, destacadament d’ocells, amfibis, rèptils i insectes.

Cisterna de Can Vidal

Cisterna situada dins l’antiga propietat de Can Vidal, prop del pontet que porta a la sínia de l’Hort del Ferrer. És una construcció de planta rectangular que està adossada en un mur de pedra lligada amb morter. És feta de maó i revestida amb morter i la coberta també és de formigó. A l’interior hi ha el dipòsit coberta amb volta rebaixada de maó. Al costat hi ha un petit sobreeixidor. S’hi ha instal·lat maquinària moderna per aprofitar-ne l’aigua.

Sínia de l’Hort del Ferrer

Sínia situada a la riera de la Tomba, sota la casa de Can Vidal. Es tracta d’una petita construcció de planta quadrangular, d’un sol nivell d’alçat i la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S’hi accedeix per un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, sobre el qual hi ha una finestra d’arc pla de pedra carejada. A les façanes laterals hi ha petites finestres, a mode d’espitllera. A l’interior s’hi conserva el mecanisme desmuntat, amb la roda vertical, els catúfols, la biga on es fermava l’animal, la menjadora? En un costat hi ha el pou subterrani, que està cobert amb volta de canó de pedra.

Les sínies són construccions de l’àmbit rural que servien per extreure aigua del subsòl, en especial en zones on aquest recurs era escàs. El mecanisme consistia en una roda fixada sobre un eix horitzontal que acabava en una roda horitzontal. Aquesta segona roda feia d’engranatge i es movia amb força animal, generalment d’un ase o una mula. Quan l’animal donava voltes lligat al mecanisme, es posaven en funcionament les rodes, aconseguint així que la roda vertical s’accionés. Aquesta estava proveïda d’una cadena amb uns recipients fixats anomenats catúfols, que pujaven l’aigua del pou sobre el qual es trobava fixada la roda. Generalment l’aigua s’utilitzava per al rec. Aquesta sínia antigament era del Joanet de Cal Ferrer i el Sr. Vidal li va comprar.

Can Figueres

Can Figueres és una masia construïda al primer terç del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s’estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d’obertures; a l’eix central hi ha el portal d’arc de mig punt i un gran pòrtic d’arc carpanell al pis. La resta d’obertures són d’arc pla. A cada costat de la façana s’hi adossa un cos annex d’un sol nivell d’alçat. El tractament exterior dels murs és l’obra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Va construir-se l’any 1929 pels habitants de la que avui es coneix com a Torre de Sant Sebastià. També es coneix com Can Ton del Furriol.

Can Lluís Ferrer

Cal Lluís Ferrer és una masia de principi del segle XVIII, que va ser ampliada al segle XIX amb un cos lateral. Al segle XX s’han afegit cossos a banda i banda. És un edifici de planta rectangular que s’estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S’hi accedeix per un portal d’arc pla, al costat del qual hi ha una finestra de factura moderna. Al pis hi ha dues finestres d’arc pla de pedra carejada. A la façana posterior hi ha diverses finestres d’arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.

Està documentada des de principi del segle XVIII. A mitjans del segle XIX pertanyia a Antonio Vilar del Bosch de Viladrau, mas del qual n’era una masoveria.

Dipòsit de Can Costa

El Dipòsit d’aigua de Can Costa i Font és una construcció troncocònica de cinc nivells d’alçats. El dipòsit d’aigua superior és circular i està fet de formigó. Està sostingut per sis grans pilars amb forjats de formigó, entre els que hi ha una escala sinuosa que permet ascendir fins al dipòsit. Té 30 metres d’altitud i una capacitat de 70.000 litres d’aigua. Actualment no està en ús i s’hi han instal·lat antenes de comunicació. El dipòsit formava part de les instal·lacions de la fàbrica tèxtil de Can Costa i Font, per tal d’abastir-la d’aigua. La indústria va tenir activitat fins l’any 1991 i fou adquirida per l’Ajuntament de Taradell, que la va rehabilitar per convertir-la en el Centre Cultural Can Costa i Font, inaugurat l’any 1999. Atès el valor simbòlic d’aquest element, l’Ajuntament de Taradell la va declarar Bé Cultural d’Interès Local l’any 2008.

Informació extreta del Mapa del Patrimoni Cultural de Taradell.

Share Button

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *